Els nostres Tractaments

Pròtesis

Pròtesis

La reposició de les peces dentàries perdudes pot fer-se mitjançant dos tipus de pròtesis:

A. Pròtesi fixa
És aquella que no es pot retirar de la boca pel pacient. Per realitzar una pròtesi fixa cal que existeixin uns pilars de pròtesi on recolzar-se. Aquests pilars podran ser peces que encara quedin a la boca o, en certs casos, els implants. Per realitzar una pròtesi fixa recolzant-la sobre peces que queden a la boca cal reduir-ne la grandària per aconseguir un espai que permeti col·locar-hi a sobre unes fundes a les quals aniran soldades les peces que falten. Generalment la pròtesi es recolza sobre dos o més pilars, ja que amb la masticació haurà de suportar grans forces que farien que el pont es desprengués si no estigués ben subjecte als pilars. Una pròtesi fixa també es pot realitzar recolzant-la sobre implants dentals que han estat prèviament col·locats a l’os del maxil·lar superior o inferior. Els implants dentals són petits dispositius artificials de titani que s’insereixen a l’os, el seu aspecte és el d’un cilindre o cargol i la grandària és semblant a la d’una arrel natural. El grau de rebuig d’un implant és mínim: l’èxit d’aquestes operacions supera el 90% dels casos. La utilització d’aquest sistema permet que pacients amb molt poques peces, o sense cap, puguin portar una pròtesi fixa.

B.Pròtesi amovible
És aquella que el pacient pot treure’s de la boca. Aquest tipus de pròtesi s’usa quan no és possible obtenir pilars sobre els quals es pugui recolzar una pròtesi fixa. Depenent dels casos, la pròtesi amovible es fabrica de dues formes:
– Amb una estructura metàl·lica sobre la qual es recolzen les dents i a la qual van soldats uns retenidors o ganxos la funció dels quals és subjectar la pròtesi a les dents restants durant els moviments de la boca.
– Amb resines, que s’adapten perfectament al contorn de la geniva i es fixen quan es produeix el buit entre la superfície de la mucosa bucal. En tots dos casos es poden restaurar correctament l’estètica i funcions de la boca, però el període d’adaptació del pacient a la pròtesi és major que amb la pròtesi fixa.