FAQs Preguntes freqüents

A quina edat han de portar els pares els nens al dentista?

Es recomana visitar el dentista sis mesos després que surti la primera peça dentària. Si porteu el vostre fill al dentista des de molt petit, l’odontòleg té la possibilitat de detectar tots els possibles problemes i així ajudar que, quan sigui adult, tingui la dentadura sana.

La sortida de les dents és dolorosa?

Sí, durant aquest procés les genives estan inflamades i dolorides. El dolor es pot reduir fent massatges sobre la zona amb el dit o amb un mocadoret mullat. Aquest procés natural de la sortida de les dents no provoca febre. Si el nen té febre alta, s’ha d’anar al metge perquè es tracta d’un altre tipus de problema.

A quina edat es pot iniciar un tractament d’ortodòncia?

És difícil establir a quina edat un nen necessita tractament d’ortodòncia. Si tenim en compte que els nens d’entre 7 i 12 anys estan en període de canviar dents (exfoliar la dent temporal o de llet per a l’arribada de la peça permanent o definitiva), és recomanable una avaluació clínica i radiogràfica al voltant dels 7 anys per començar a observar i controlar el correcte creixement dentofacial durant aquest període.
De vegades, quan hi ha problemes evidents pot ser recomanable visitar els nens abans dels 7 anys per poder efectuar un tractament precoç.

És possible l’ortodòncia en adults?

A qualsevol edat, l’ortodòncia és capaç de corregir la mala posició de les dents per aconseguir una boca saludable. Un bonic somriure il·lumina la cara i la fa més atractiva.
L’os dels maxil·lars, encara que sigui molt dur, també és molt flexible. El procés biològic implicat en el moviment dental és el mateix a qualsevol edat, per la qual cosa les dents poden moure’s tant als 20 com als 60 anys. No es tracta únicament de coqueteria, també és qüestió de salut. Una mala posició de les dents pot afavorir l’aparició d’altres problemes, com càries, malaltia periodontal (genives) o problemes articulars.
L’ortodòncia en els adults ha canviat. És més ràpida i còmoda, els resultats són estables, i el cost econòmic és més assequible:

RÀPIDA:
– Durada mitjana de 16 mesosz

CÒMODA
– Amb aparells simplificats
– Sense auxiliars complementaris
– Sense bandes a les dents posteriors

ESTÈTICA
– Bràquets ceràmics de baixa fricció i moviments dentals més ràpids

EFECTIVA
– Resultats predicibles amb menys intervencions

ESTABLE

ASSEQUIBLE ECONÒMICAMENT

L’espectacular millora estètica dels aparells fixos d’ortodòncia (bràquets) permet que avui dia els adults de qualsevol edat descontents amb l’aparença i/o el funcionament de la seva boca (dents amuntegades, espais entre les dents, dents sortides, etc.) deixin de sentir-se limitats i acceptin amb normalitat l’ortodòncia. Els bràquets de ceràmica, semblants a l’esmalt de les dents i sense metall visible, passen gairebé desapercebuts per a les altres persones, i satisfan la majoria dels adults ben informats.

Els resultats del tractament són estables?

Tots els tractaments requereixen un manteniment adequat. Amb l’ajuda de retenidors linguals fixos o retenidors amovibles, els resultats obtinguts podran ser estables, de manera que suposen una inversió per a tota la vida.

Quins consells he de seguir per mantenir el tractament d’ortodòncia?

– Evitar els dolços, pipes, xiclets i aliments durs, com ara entrepans i altres.
– Utilitzar el raspall de dents especial d’ortodòncia després de cada menjada.
– Si teniu molèsties podeu utilitzar la cera protectora.
– Si teniu algun problema, aviseu-nos, o acudiu a la consulta.

Es pot alinear una peça inclosa (que no ha erupcionat) al lloc corresponent?

Sí, mitjançant una petita intervenció, anomenada fenestració, en la qual es descobreix la peça i a continuació es realitza el tractament d’ortodòncia.

Quin tipus d’anestèsia s’utilitza en una clínica dental?

Perquè la visita sigui tan agradable i confortable com sigui possible hi ha diversos tractaments i medicaments que poden ajudar a reduir o eliminar el dolor i l’ansietat:

– Analgèsics com l’acetaminofèn o l’ibuprofèn poden reduir el dolor de dents abans o després del tractament.

– Anestèsia local. N’hi ha de dos tipus, les tòpiques, que s’apliquen superficialment sobre les genives i s’usen per evitar el dolor de la punxada, i les injectables, que s’utilitzen per prevenir el dolor en àrees específiques durant el tractament.

– Sedants. Són medicaments que s’utilitzen en el procés de preparació per a tractaments en casos d’ansietat i es poden emprar juntament amb l’anestèsia local.

– Anestèsia general. S’usa en molt pocs casos, quan el pacient no és capaç de controlar els moviments o presenta una forta ansietat.

Abans d’iniciar el tractament se us informarà de totes les opcions aplicables en el vostre cas.

Per què cal reposar les dents que falten?

La pèrdua de dents o queixals pot provocar diversos tipus d’alteracions que indubtablement seran majors com més gran sigui el nombre de peces perdudes i el temps que passi fins a la reposició. D’aquestes alteracions, les més importants són:

Alteracions digestives
La boca és la primera part del tub digestiu i compleix importants funcions que influeixen decisivament en una ingestió correcta. Quan mengem, els aliments han de ser adequadament triturats per les dents, especialment pels queixals, i barrejats amb la saliva, que conté una sèrie de substàncies que comencen el procés de la digestió. Si falten peces dentàries i no s’executa correctament aquest procés de triturat i barreja, l’aliment passa a l’estómac en condicions que no són les idònies per continuar amb una digestió adequada, la qual cosa a llarg termini pot acabar produint alteracions d’aquesta.

Alteracions de l’articulació temporomandibular (ATM)
L’articulació temporomandibular és l’articulació que relaciona la mandíbula amb el crani, i permet que puguem realitzar moviments d’obrir i tancar la boca, mastegar, parlar, etc. Perquè la mandíbula estigui en una posició correcta, cal que hi hagi dents i queixals tant a la part de dalt com a la de baix, i que aquestes engranin correctament. Quan falten peces dentàries, la posició de la mandíbula s’altera, cosa que fa que amb els moviments normals l’ATM pateixi, de manera que es produeixen alteracions que van des de petits sorolls en obrir i tancar la boca fins a importants dolors o bloqueigs amb la boca tancada o oberta, que requereixen ser reduïts. Quan hi ha un correcte engranatge entre les dents, hi ha una bona posició de l’articulació de la mandíbula.

Alteracions en la fonació (pronunciació)
La pronunciació de determinats sons, com el de la lletra C, es realitza recolzant la llengua sobre les dents, en aquest cas sobre les anteriors. Per això, quan falten peces dentàries, alguns sons no poden pronunciar-se correctament.

Alteracions estètiques
Una altra important funció de les dents és l’estètica. L’aspecte d’una cara, i fins i tot de la persona, pot variar en funció de la posició de les dents, del seu color o de la mida. A més, les dents mantenen la forma i to dels músculs de la cara, evitant així l’aparició d’arrugues que donen un aspecte d’envelliment prematur a la persona. La correcta reposició de les peces perdudes evita l’aparició d’aquestes arrugues i manté un aspecte molt més saludable de tot el contorn facial.

Qui pot portar implants?

Tothom pot portar-ne, ja siguin pacients als quals només els falti una o poques peces o bé pacients totalment desdentats. A aquests se’ls col·loquen quatre implants per maxil·lar, als quals se subjecta la dentadura.

Quins avantatges tenen els implants?

El principal avantatge és que podem evitar que el pacient hagi de portar pròtesi amovible, que pot ocasionar problemes de mobilitat i fins i tot estètics.
Un altre avantatge important respecte a la pròtesi fixa tradicional (pont) és que es poden reposar les peces sense necessitat de llimar les peces veïnes.

Què són els implants?

Els implants consisteixen en la col·locació d’una arrel de titani a l’interior de l’os maxil·lar o de la mandíbula, per mitjà d’una petita intervenció quirúrgica. Sobre aquesta base podem col·locar, posteriorment, una o més peces dentals.

Què és la placa bacteriana?

Un gran nombre dels aliments que prenem produeixen bacteris; aquests fan que els àcids s’adhereixin a la dent. Quan no hi ha una adequada higiene bucal, aquests àcids fan que es creï una capa de tosca dental. Si no fem una neteja a la consulta pot produir irritació i inflamació a la geniva, sagnat en rentar-se les dents o en menjar.
La millor forma d’evitar que aparegui la placa és rentar-se les dents després de cada menjada. Si no és possible perquè es menja fora de casa, cal mastegar un xiclet sense sucre.
Fent una correcta neteja i visitant l’odontòleg anualment, podeu tenir una dentadura sana.

Quines són les malalties que pot produir la placa bacteriana?

– La càries. Encara que no és l’única causa, també influeixen en la seva formació les característiques i tipus d’esmalt, la dieta, el tipus de saliva, etc. Però si controlem l’excés de placa bacteriana a la geniva i la dent, reduirem així en gran part el risc de tenir càries. També és bona prevenció la utilització de fluor (ja sigui tòpic com els glopeigs o bé sistèmic com les aigües públiques fluorades) per enfortir l’esmalt i fer una dieta correcta.

– La gingivitis. És la forma lleu de malaltia periodontal o de la geniva. Es caracteritza per una inflamació de la geniva, un color més aviat vermell i un fàcil sagnat. Això provoca com a conseqüència mal alè i mal gust de boca.

– La periodontitis. És la forma més severa de malaltia periodontal, en què es produeix una destrucció del lligament periodontal i de l’os que suporta la dent. Apareix com a conseqüència de no haver tractat la gingivitis. Els símptomes són inflamació, enrogiment, fàcil sagnat, aparició de pus, mal gust o pudor de boca, retracció de la geniva, sensibilitat tèrmica, dolor i fins i tot mobilitat dental.

Com es tracten les malalties produïdes per la placa bacteriana?

– La càries es tracta realitzant una obturació o empastament si no ha arribat a afectar el nervi, ja que en aquest cas s’hauria d’endodonciar o treure el nervi i posteriorment reconstruir la peça.

– Pel que fa a la gingivitis, el tractament consisteix a eliminar els bacteris productors de la malaltia amb una millora de la higiene oral, un bon manteniment del raspallat a casa i col·lutoris específics. També és convenient corregir els factors que us fan més susceptibles a aquests (tant en la gingivitis com en la periodontitis), com el tabac i certes alteracions dentàries com les malposicions. Finalment, cal crear les condicions perquè la malaltia es pugui mantenir controlada a llarg termini.

– Respecte a la periodontitis, el tractament, en primer lloc, consisteix a realitzar un detingut estudi periodontal clínic i radiològic, per valorar la situació al moment de començar. La fase bàsica del tractament va adreçada a eliminar els bacteris de la bossa periodontal i es coneix com a raspament o curetatge. Si no s’aconsegueix un bon control de la infecció caldrà aplicar la cirurgia periodontal. Posteriorment, quan la malaltia ja està controlada, es comença el manteniment periodontal.

N’hi ha prou amb el raspallat per prevenir les malalties de la geniva?

No. El raspall no arriba als espais interdentals i per mantenir aquestes zones lliures de bacteris cal usar la seda o fil dental. Encara que aprendre a utilitzar correctament la seda dental és complex al començament, amb una mica de paciència es pot obtenir prou destresa i aplicar-la correctament a tota la boca en tan sols uns minuts.
Si després d’aplicar la seda l’oloreu comprovareu que desprèn pudor, la qual cosa és reflex dels bacteris i l’alteració que produeixen a la geniva. Aquesta pudor serà més intensa com més temps hàgiu passat sense aplicar-la a la zona.

Què provoca el mal alè?

Hi ha diverses causes possibles:
– El menjar. El que mengeu influeix en l’aire que exhaleu. Alguns aliments, com l’all, influeixen molt més que altres en el mal alè. Un cop la sang ha absorbit el menjar, es transfereix als pulmons, on s’expulsa amb la respiració. Una correcta higiene de la boca pot reduir temporalment el mal alè, que s’eliminarà només quan l’organisme elimini el menjar. La dieta correcta i natural pot eliminar la mala olor.
– La higiene. Si manteniu una incorrecta higiene diària de la boca, el menjar i els bacteris s’hi queden i produeixen pudor.
– Malalties. Un dels signes més alarmants de la malaltia periodontal és la constant presència de pudor o mal gust a la boca, ja que els bacteris productors de la periodontitis produeixen la metabolització de proteïnes, amb producció de compostos volàtils que s’eliminen per l’alè. Aquests gasos solen contenir quantitats de sofre, que els dóna la característica de la pudor. Un altre resultat del procés inflamatori que es produeix al periodonci malalt és el pus que s’acumula a la bossa periodontal, que causa sensació de mal gust de boca al pacient i mal alè que perceben els altres. Revisions regulars ajuden a detectar i solucionar la malaltia.
També hi ha l’anomenada malaltia de la boca seca (xerostomia) quan el fluix de la saliva disminueix per alguns medicaments o en respirar per la boca.
Altres malalties en l’organisme, com ara infeccions respiratòries, sinusitis crònica, bronquitis o diabetis, entre moltes altres, poden ser igualment causants de mal alè.
– Tabac. El tabac produeix pudor, taques a les dents i irrita les genives. També pot produir càncer a la boca.

És normal que la geniva sagni?

El signe que més precoçment ens avisa de l’existència de problemes és el sagnat espontani o durant el raspallat. Una geniva que sagna pot presentar una gingivitis (problema lleu) o periodontitis (problema greu), la diferència entre les dues situacions requereix una valoració per part del dentista.
De vegades apareix una tendència augmentada al sagnat de geniva, com en certs moments de la vida de la dona, per exemple durant l’embaràs.
NO ÉS NORMAL QUE UNA GENIVA SANA SAGNI

Com afecta el tabac a la geniva?

Encara que el tabac no és capaç de produir malaltia de la geniva directament, sí que agreuja l’evolució d’aquesta i redueix l’eficàcia del tractament.
Els mecanismes pels quals el tabac agreuja l’evolució de la periodontitis són una reducció de l’aportació sanguínia als teixits de la geniva, amb la disminució de la capacitat defensiva d’aquests davant dels bacteris. Aquest efecte és independent d’engolir o no el fum i té relació amb el nombre de cigarrets consumits, de manera que l’efecte màxim es troba per sobre d’un paquet al dia i és força menys important per sota de deu cigarrets. En pacients que deixen de fumar, al cap d’uns mesos la geniva adquireix unes característiques que la fan semblant a la d’una persona que no ha fumat mai, de manera que l’eliminació de l’hàbit de fumar és una garantia de salut per a la geniva i d’eficàcia del tractament en cas de tenir periodontitis.

És normal que les dents es moguin?

Normalment les dents no es mouen. Només en circumstàncies especials pot aparèixer una certa mobilitat considerada normal i que desapareix posteriorment, com en els tractaments d’ortodòncia. La malaltia periodontal no és l’única causa de mobilitat dental, però sí la més freqüent. En aquest cas és un signe molt tardà i quan apareix reflecteix una situació terminal amb tractaments més complexos i resultats terapèutics pitjors.
La mobilitat reflecteix que al voltant de la dent s’ha perdut suport o ancoratge a l’os maxil·lar, i és major com més avançada està la malaltia.
Altres circumstàncies en què la mobilitat s’incrementa s’associen a les forces exercides sobre les dents amb una intensitat i direcció inadequades, però en aquests casos es necessita un tractament diferent.

LA MOBILITAT DENTAL ÉS UN SIGNE MOLT TARDÀ EN LES PERIODONTITIS

Es pot recuperar l’os perdut per la malaltia periodontal?

De vegades és possible recuperar l’os perdut mitjançant cirurgia periodontal aplicant tècniques regeneratives, ja que l’os, per si sol, no torna a recuperar-se. Aquests procediments regeneratius s’apliquen de diverses formes, ja sigui en forma de material de farcit de sistemes de regeneració tissular guiada com les membranes ja sigui amb substàncies derivades de proteïnes orgàniques que estimulen el creixement ossi.

Es pot tractar la malaltia periodontal amb antibiòtics?

Els antibiòtics són substàncies capaces d’eliminar els bacteris o inactivar-los. Per tant, és possible tractar amb antibiòtics la malaltia periodontal que és una infecció. A causa del caràcter crònic de les periodontitis no és recomanable usar-los de forma contínua, perquè el seu ús prolongat produeix resistència dels bacteris i efectes secundaris indesitjables sobre l’organisme.
Actualment es recomana tractar amb antibiòtics certes periodontitis més agressives per persistència de bacteris després del tractament habitual, amb l’ajuda d’una anàlisi bacteriana i antibiograma per seleccionar l’antibiòtic més efectiu en cada cas.

Serveixen els glopeigs bucals per tractar la periodontitis?

A les farmàcies i supermercats es poden trobar moltes substàncies que ajuden a prevenir les periodontitis. En el tractament d’aquestes malalties tenen una eficàcia limitada pel fet que no penetren a les bosses periodontals i, en aquest cas, només la intervenció del dentista o periodontista pot tractar el quadre.

Són contagioses les malalties de la geniva?

La malaltia periodontal és una infecció produïda per bacteris i com a tal pot contagiar-se. Estudis d’investigació recents han demostrat que persones que conviuen durant anys amb un pacient periodontal tenen més probabilitats de desenvolupar la malaltia. Els familiars més susceptibles serien els fills i les parelles estables i el vehicle de transmissió, la saliva.
La forma de contagi és el petó, però d’entrada no es recomana canviar cap hàbit de relació, encara que si patiu aquesta malaltia convé que aconselleu als vostres familiars que realitzin una senzilla revisió amb el dentista per descartar l’afectació.

Puc saber si els meus fills tindran malaltia periodontal en el futur?

Existeixen proves que es poden realitzar en individus sans i que ens indiquen si tenen major risc de presentar malaltia periodontal en el futur.
Aquestes proves es basen en la detecció de l’alteració genètica d’una substància anomenada interleucina i es realitzen en sang o en saliva. Les persones que presenten aquesta alteració tenen una major predisposició a tenir malaltia periodontal en el futur que no pas les que no en pateixen.

Puc evitar que els meus fills tinguin problemes de genives si jo en tinc?

La millor forma d’evitar que els vostres fills presentin la malaltia, si hi tenen predisposició genètica, és ensenyar-los des de petits a mantenir hàbits d’higiene oral adequats, raspallant les dents i genives després de les menjades, i fer que vagin a revisions periòdiques pel dentista.